Les
baixes temperatures provocaven que l’oceà apareguera quasi congelat. Feia tant
de fred que, fins i tot, eixia vapor de la superfície de l’aigua salada. El
galió de l’armada es desplaçava ràpid, tot i que tenia 1,5 litres de capacitat.
Els oficials desconexien que hi havia dos embarcacions pirates que s’endinsaven
vers el blau de l’oceà en direcció al galió. L’atrac esdevenia imminent. Els
pirates feien olor a melicotó i maduixa.
Quan el guaita s’adonà, avisà ràpidament el capità del
galió el qual ordenà immediatament armar els 16 canons d’estribord i els 16 de
babord. Els pirates disposaven d’un vaixell suïcida que llançaren a perdre contra
la nau sense pensar-s’ho dues vegades. La meitat de la tripulació no pogué
sobreviure a l’aürt. Tan forta fou l’envestida què l’embarcació militar romangué
mig destrossada. La resta de militars s’enfrontaren als pirates amb molt de
coratge i poc d’èxit. El gel s’escampava per tot arreu i el vapor circumdava enormes
icebergs d’escuma blava amb olor a xocolata. L’altra meitat del galió, tot i
tripulació, s’enfonsà cap a les profunditats de la mar oceana sense remei.
La batalla havia finalitzat per als militars però no per
als pirates del xampú. No s’esperaven la inesperada visita del monstre groc de
l’oceà. L’animaló era conegut com l’ànec de bec roig. Quan feia nyec nyec
ressonava per tota l’aigua. Causava tant temor i tanta paor que infonia el
pànic a aquells pirates capaços de destruir grossos vaixells militars. El
monstre aparegué i els pirates foren un mos rosegat per aquella bèstia salvatge
que no dubtà en menjar-se, fins i tot, l’arbre major de plàstic que la nau pirata
enarborava.
L’ànec decidí fer una sonadeta per a digerir correctament
el menjar. De sobte, un míssil aparegué en un tres i no res. El monstre,
desorientat, intentà fugir, però no ho aconseguí i desaparegué aigês avall
abatut per l’impacte del míssil sobre el seu cos. D’on venia aquell projectil?
De la profunditat de l’oceà. Un submarí de color verd, de forma esponjosa, navegava
per sota l’aigua sense que ningú no l’haguera notat. La tripulació havia assolit
l’objectiu de derrotar l’enemic. Havien aconseguit la victòria i havien entrat
a saco per a repartir-se els tresors de l’armada i dels pirates. De rebot, havien
descobert el cau natural de l’ànec de bec roig. El submarí soltava el llast i ascendia
cap a la superfície...
— Epiii!!!
— Sí, mamà!
— El sopar està a punt!
— D’acord, ara baixe!
Epifania llevà el tap de la banyera i l’aigua començà a esgolar-se
per la canonada junt amb el sabó i l’escuma, mentre el vapor d’aigua calenta
inundava l’habitació d’humitat i d’una boirina un tant espessa. S’aixugà amb
una tovallola, es posà el batí per a baixar les escales i baixà a sopar. Entrant
a la saleta, la mare, que tenia la tele encesa, canvià de canal per a escoltar
les notícies:
— El ministre d’Educació i Cultura ha decidit eliminar les
assignatures de plàstica i música perquè, diu, «distreuen la ment dels xiquets».
THE BATTLE OF THE ICY OCEAN
The ocean seemed to be almost frozen due to the low
temperatures. It was so cold that even vapour came out to the surface of the
salty water. The galleon of the army was moving fast even if it was only able
to contain 1.5 litres. What officers did not know was that there were two
pirate boats that were sailing into the ocean trying to reach the galleon. The
boarding was imminent even if the pirates were stinking of peaches and
strawberries.
When the guard realised about that, he let the captain
know about it immediately and he ordered to load the 16 cannons of starboard
and port side. On the other hand, the pirates had one suicidal boat which they
launched directly to the galleon without even thinking about it. Half of the crew
could not survive due to the fact that the military boat was destroyed. The
rest of the military tried to fight against the pirates without success. The
gel was spreading around the water and the steam was helping the ocean to
create enormous icebergs of foam with chocolate smell. That made the other half
of the galleon and also the crew sink into the depth of the ocean without having
the chance of avoiding it.
The battle was finished for the military but not for
the pirates of the shampoo. They did not expect at all the unexpected visit of
the famous yellow monster of those oceans. It was known as the duck with the
red beak and when it made its own quack sound, which was able to be heard by
the entire ocean, causing fear and terror even to those kind of pirates who
were brave enough to steal army galleons. The monster appeared and the pirates
were eaten by this giant monster.
The duck decided to take a nap in order to make it
easier to digest in a good way the food it had eaten but, suddenly, a missile appeared.
The monster, who was disoriented, tried to escape but it did not achieve a safe
place and finally it disappeared due to the total impact of a missile on its
body. Where did the missiles come from? They came from the depth of the ocean.
A green and fluffy submarine was roaming through the depth with nobody realising
of its presence. The submarine achieved the goals it purposed. Suddenly, while
it was ascending…
-
Epiii!
-
Tell
me, mum!
-
Dinner
is ready!
-
Ok,
I’m coming!
Epifana took the plug of the bathtub and then the soap
and the foam started descending through the pipe mixed with the water and
following it while the steam of hot water was spreading all around the room.
Then she dried herself with a towel and wore a dressing gown in order to go
downstairs and have dinner. Once in the leaving room, the mother, who had
switched the television on, changed the channel looking for the news:
-
The
Minister of Education and Culture, Wert, has decided to eliminate subjects such
as arts and music because according to
him “they distract kind’s mind”.
LA BATALLA DEL OCÉANO DE HIELO
Las
bajas temperaturas hacían que el océano apareciese casi congelado. Hacía tanto
frío que incluso salía vapor de la superficie del agua salada. El galeón de la
armada se movía rápido, aun siendo/teniendo de 1.5 litros de capacidad. Lo que
no sabían los oficiales era que había dos barcazas pirata que se adentraban en
el océano, con dirección al galeón. El atraco era inminente, aunque los piratas
hacían olor a melocotón y fresa.
Cuando
el vigilante se dio cuenta, avisó rápidamente al capitán del barco y este se
dispuso a dar órdenes para armar los 16 cañones de estribor y de babor. Por
otra parte, los piratas disponían de un barco suicida que sacrificaron sin pensárselo
dos veces contra el galeón. La mitad de la tripulación no pudo sobrevivir
debido a que la embarcación militar quedó medio destrozada. Los militares
restantes hicieron frente a los piratas como pudieron, sin éxito. El gel se
esparcía por todo el agua y el vapor hacía que se creasen icebergs enormes de
espuma con olor a chocolate. Eso hizo que la otra mitad del galeón, tripulación
incluida, se hundiese hacia las profundidades del océano sin poder evitarlo.
La
batalla había finalizado para los militares pero no para los piratas del
champú, que no se esperaban para nada la inesperada visita del famoso monstruo
amarillo de aquellos océanos. Era conocido como el pato de pico rojo y cuando
hacía ñec-ñec resonaba por todas las aguas, causando temor y pavor incluso a
aquellos piratas que destrozaban grandes galeones militares. El monstruo
apareció y se comió a los piratas, tras lo que no dudó en comerse hasta el palo
mayor de plástico que el barco pirata tenía.
El
pato decidió ir a dormir un poco para hacer la digestión correctamente, pero,
de repente, un misil apareció de la nada. El monstruo, desorientado, intentó
huir, pero no lo consiguió y, finalmente, desapareció debido al impacto total
de un misil en su cuerpo. ¿De dónde venían los misiles? De las profundidades
del océano. Un submarino de color verde y forma esponjosa vagaba por las
profundidades sin que nadie se hubiese percatado. El submarino había conseguido
lo que quería, que se derrotasen entre ellos para conseguir la victoria,
quedarse con todos los tesoros de la armada y de los piratas y haber
descubierto el hábitat natural del pato de pico rojo. De repente, mientras el
submarino soltaba lastres y ascendía hacia la superficie…
-
¡Epiii!
-
¡Sí,
mamá!
-
¡La
cena está lista!
-
¡De
acuerdo, ahora bajo!
Epifanía
quitó el tapón de la bañera y el agua empezó a bajar por la tubería junto con
el jabón y la espuma, mientras el vapor de agua caliente inundaba la habitación
de humedad y una niebla un tanto espesa. Acto seguido se secó con una toalla y
se puso el batín para bajar las escaleras e ir a cenar. Una vez entró en la
salita, la madre, que tenía la tele encendida, cambió de canal para escuchar
las noticias:
-
El ministro de educación y cultura,
Wert, ha decidido eliminar las asignaturas de plástica y música ya que, según
él, “distraen la mente de los niños”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada