AMEM1!
Uns diuen que canten, altres fins i tot presumeixen de dir que no l’entenen i
els últims, d’aquell cantó on brama la tonyina (llegiu Madrid), pensen que a
casa nostra parlem tres llengües diferents. Que si són faves o són carxofes, que
si són fesols o són naps. També podien ser cigrons o panses, vés-ho a saber. Al
final potser resulten ser només faves encarxofades, naps enfesolats o tan sols
cigses (cigrons més panses, transgènics, of
course). Que això d’estar-me per Brussel·les de passada m’ha fet conèixer
gent que viu en un SOLL2, literalment. Però, és el que té conèixer
dues NINES3 que provenen ni més ni menys que de Mallorca. I clar, com
viuen en una illa, la felicitat diària que transporten, doncs... s’apega,
s’apega.
Confessat diverses
vegades per una d’elles. Al principi de conèixer-nos es veu que li vaig
parèixer una mica POMOT4. Però després, amb el temps, ens descobrírem
mútuament unes qualitats divines que, a Déu gràcies, eren bones i no dolentes.
Encara que de roïnes també en tenim algunes. A JO5 m’encanta la
cervesa i resulta que a elles també. Per això la cervesa compta com un vincle d’unió
entre nosaltres. De fet, cap vegada ens hem vist les cares sense que hi haguera
cervesa per mig. I si no n’hi havia, eixia a la conversa, que el tema no està
per a obviar obvietats!
Ara sóc jo
qui presumeix de tenir una llengua més rica. I ha!, podia dir-vos que tinc una
AL·LOTA6 meravellosa i se n’anirieu a dormir sense saber què collons
és això. Però resulta que jo ho sé. També ho acabareu sabent vosaltres (sóc tan
bona persona que al final del post trobareu un minidiccionari amb les
equivalències). I és que xiquetes: M’ENCANTAU7! Això de quedar amb
vosaltres sempre em sembla BENÍSSIM8, inclús li va bé a la meua
salut! De veritat, TENC9 dues preciositats de persones amb qui
compartir moments i aventures inexplicables. Aquesta entrada va per vosaltres,
senyoretes!
IDÒ10,
per molt que us facen creure que tenim tres llengües diferents, a la pròxima
vegada que sentiu aquest tipus de barbaritats, penseu de quina manera he pogut
sobreviure i entendre’m amb dues xicones mallorquines. Dues criatures que ben
de valent s’enganxen a parlar entre elles a la seua manera més genuïnament mallorquina,
pura i dura. Què us pensàveu, que em deixaven a mi de costat? No senyor! Sempre
han sorgit dubtes i ens hem preguntat què significaven algunes paraules. Si
existeixen diferències entre els pobles de la Safor i de la Ribera Baixa, com
no van a existir entre dos territoris tan llunyans i a la vegada que pròxims? Així
que RUPITS11 meus, si de veritat li pegueu un poquet al perolet, no
us deixeu enganyar perquè pareixereu MOPIS12!
Ps una
cançó elegida ben aposta, de la vostra terreta, ei? Pareu atenció a la lletra!
Va per vosaltres! (Als altres: a sota trobareu el diccionari, per si us és del
vostre interés).
1.- AMEM: generalment s’usa per
començar una frase. Pam dalt, pam baix, equivaldria al nostre famós «a veure».
2.- SOLL: porquera (en este cas es
refereix a un pis)
3.- NINES/NINS: xiquetes,
xiquetes, amigues, amics.
4.- SER POMOT/POMA: ser babau, bajoca,
bacora.
5.- A JO: construcció que
s’utilitza com “a mi”.
6.- AL·LOTA/AL·LOT: nuvi, núvia,
parella. (De vegades també s’usa per a dir: hi havia una xica a la plaça. Hi
havia una al·lota a la plaça)
7.- M’ENCANTAU: terminació que
utilitzen en vegada de «m’encanteu». Com nosaltres fem amb córrer: corregau;
dir: digau; tindre: tingau...
8.- BENÍSSIM: molt bo.
9.- TENC: Equivalent a tinc.
10.- IDÒ: indesxifrable.
11.- RUPITS: molt amics, guapos,
bonics, arriscats...
12.- MOPIS: persona estranya i mala
bèstia a qui no paga la pena conèixer.
