dimarts, 26 de setembre del 2017

El temps infinit (Below in English / Abajo en castellano)

    El temps és... estrany. Massa estrany, fins i tot per a mi, filla meua.
    Per què, mamà?
    Perquè el temps ens ha dictat la vida des de sempre.
    Vols dir que sempre ha existit?
    Per sempre dels sempres. Fins i tot abans del Big Bang.
    Com pot ser que haja existit abans del Big Bang?
    Veuràs, la definició de res és massa tempestuosa. No pot existir el res, ni tan sols el no-res. Aleshores, abans del tot, devia existir alguna cosa. Però, quina?
    El temps?
    El mateix.
    Vols dir que, abans de cap altra cosa, ja existia el temps?
    Sí. El temps, amor meu, sempre hi ha existit. Sempre hi existeix. I sempre, sempre, hi existirà d'una manera continua.
    Com ho saps, això?
    De vegades, els sentiments et porten a raons inequívoques. No hi ha res més a fer que creure en les teues pròpies raons per obtenir la llum que la veritat atorga.
    Saps què, mamà? Ara que parlem del temps, l'altre dia vaig pensar en la idea de l'infinit i tot allò que representa.
    Ah, sí? I què representa per a tu, l'infinit?
    Veuràs, fa molts segles, algú va decidir que el símbol de l'infinit pertanyia al número vuit, en horitzontal. Diverses són les teories que diuen que s’adoptà vist que és l'únic número tancat al cent per cent perquè, correctament, el temps no s’acaba mai.
    Filla meua, has pensat que el zero també és tancat al cent per cent?
    Sí, i d'altres també ho han fet. Per això la seua teoria no m'agrada i, pel que veig, a tu tampoc et convenç.
    No, no gens, encara que era un bon raonament per a principiants.
    Però jo ja no sóc una principiant, mamà.
    Vols dir?
    Sí, mamà. He descobert que el símbol de l'infinit és com és. Però no és un vuit girat horitzontalment.
    I què és?
    Mamà, quan hem començat a parlar sobre el temps i les idees que l'envolten, m'he adonat d'una part important. El temps sempre ha estat, sempre està i sempre estarà.
    Correcte.
    Què ens fa pensar que el temps, en realitat, no es mou, no viatja, sinó que el que ha fet el temps és, si més no, estar sempre parat?
    I d'on la treus, eixa idea?
    Partesc de la base de l'infinit. Pensem-ho bé, mamà. Si agafes un rellotge d'arena i el recolzes de manera horitzontal, l'arena no viatja d'un recinte a l'altre. El temps es para, no viatja, s'atura. El temps, aleshores, es converteix en l'infinit. És per això que, si parem atenció, l'infinit no és un vuit girat horitzontalment sinó, més bé, un rellotge d'arena que ha estat girat, per representar el que mai s'acabarà, el temps. Però, simplement, perquè mai no s'ha mogut, mai es mou i mai no es mourà.

Artista: Nerea Delgado

    És bonic veure com la meua pròpia filla em guanya en raonaments lògics, deuen d'haver-te ensenyat molt bé a l'escola, filleta meua.
    No mamà, el que ha passat ha sigut ben bé al contrari. No he après res a l'escola. La intel·ligència, el raonament lògic, la set per aprendre sobre qualsevol matèria... Tot això, tot això només ho he pogut aprendre de la millor mestra que m'haja pogut ensenyar mai.

Tu, mamà. Tu!

Una nit, la mare, fadrina, donà un bes al front a la seua filla abans de dir-li bona nit. Després tancà la porta dolçament i se n’anà a dormir feliç, pensant que, tot i sense pare, els xiquets són i seran molt més forts del que sempre hem pensat. Que en realitat no importa la composició familiar que haja a casa, siga mare fadrina o pare fadrí, dos pares o dues mares o la tradicional de mare i pare, sempre que l'educació parental o maternal, siga l'adequada.


PS Com sempre, moltes gràcies a mon pare i al meu germà per les correccions i, a Nerea Delgado per col·laborar amb el seu art.







The infinite time

    Time is... Weird. Too weird, even for me, darling.
    Why, mum?
    Because time has always dictated our life.
    Do you mean that it always existed?
    Always. Even before of the Big Bang.
    How is that possible?
    Well, the definition of nothing is too wuthering. The nothingness cannot exist. Not even the no nothingness. So, before everything, something had to exist. But, what?
    The time?
    That’s it.
    Do you mean that, before anything else, time already existed?
    Yes. The time, sweet heart, always existed. It always exists. And always, always, will exist in a continuous way.
    How do you know that?
    Sometimes the feelings guide you to unequivocal reasons. There is nothing else you can do but to believe in your own reasons in order to obtain the light that truth grants.
    You know what, mum? Now that we talk about it, the other day I thought about the idea of infinite. And everything that it represents.
    Did you? And what does the infinite represent, according to you?
    Well, centuries ago, someone decided that infinite’s symbol belonged to number eight, horizontally placed. There are many different theories saying that it’s like that because the number eight is the only one closed one hundred per cent, explaining that, evidently, time never ends.
    Darling, didn’t you realise that the number zero is also closed one hundred per cent?
    Yes, and so did others. That’s why I don’t like their theory and, from what I hear, you don’t like it either.
    No, I cannot buy it. Even though if it’s a good reasoning for beginners.
    But I’m not a beginner anymore, mum.
    Do you want to tell me anything especial?
    Yes, mum. I have discovered why the infinite’s symbol is like it is. But it is not an eight horizontally placed.
    What is it, then?
    Mum, when we started talking about time and the ideas about it, I noticed an important part. Time has been always there, is always there and will always be there.
    Correct.
    What makes us think that, in reality, time doesn’t move? It doesn’t travel? Only that what time does is to stand always still?
    Where does this idea come from?
    I start with the idea of infinite. Think about it, mum. If you take a sand clock and you put it horizontally, the sand doesn’t travel from one receptacle to another. Time stops, it doesn’t travel. Then, time converts itself into infinite. That’s why, if we pay attention, infinite is not an eight horizontally placed but a sand clock that has been placed horizontally, to represent what will never finish, the time. But, simply, because it never moved, it never moves and it will never move.


Artist: Nerea Delgado
    It’s beautiful to see how my own daughter beats me in logical reasoning, they must have taught you very well at school, love.
    No mum, quite the opposite. I learned nothing at school. The intelligence, the logical reasoning, the thirst of learning about any subject… All of this… I learned all of this only from the best teacher that ever taught me.

    You mum. You.

Another night, the mother, single mum herself, kisses her daughter’s forehead before saying goodnight. Then she softly closes the door and goes to sleep, happy, thinking that, even without a dad, children are, and will be, stronger that we have always thought. And that it doesn’t matter the family composition existing at home, being a single mother or father, two fathers or two mothers or the traditional mother and father together, as long as the education for the kids is the right one.

PS As always, I want to say thanks to my dad and my brother for the corrections and, to Nerea Delgado for collaborating with her art.



El tiempo infinito

    El tiempo es... muy extraño. Demasiado extraño, incluso para mí, hija mía.
    ¿Por qué, mamá?
    Porque el tiempo nos ha dictado la vida desde los albores del tiempo.
    ¿Quieres decir que el tiempo siempre ha existido?
    Siempre, de toda la vida. Incluso antes del Big Bang.
    ¿Cómo puede ser que el tiempo haya existido antes del Big Bang?
    ¿Sabes? La definición de nada es demasiado polèmica. La nada no puede existir, ni siquiera la ausencia de todo. ¿Entonces, antes de todo, debería de existir algo, no? ¿Pero, qué?
    ¿El tiempo, quizás?
    Eso mismo.
    Es decir que antes que otra cosa el tiempo ya existía.
    Sí, mi amor, el tiempo siempre ha existido. Siempre existe. Y siempre, siempre, existirá de manera continua.
    ¿Cómo lo sabes?
    A veces, los sentimientos te hacen razonar de forma inequívoca. No hay nada mejor que creer en tus propias razones para conseguir la luz que concede la verdad.
    ¿Sabes, mamá? Ahora que hablamos del tiempo, el otro día pensé en la idea del infinito y todo lo que representa.
    ¿Sí? ¿Y qué representa para tí, el infinito?
    Hace muchos siglos, alguien decidió que el símbolo del infinito pertenecía al número ocho en forma horizontal. Muchas son las teorías que afirman que la decisión se adoptó porque es el único número cerrado completamente, porque es cierto que el tiempo no se acaba nunca.
    ¿Hija mía, has pensado que el cero también está cerrado totalmente?
    Sí, y otros también lo han hecho. Por eso esta teoría no me gusta y, por lo que oigo, a ti tampoco te persuade.
    No, no me gusta nada, aunque se trata de un buen razonamiento para principiantes.
    Pero yo ya no soy una principiante, mamá.
    Qué quieres decir?
    He descubierto que el símbolo del infinito es cómo es. Pero no es un ocho tendido horizontalmente.
    ¿Y qué es?
    Mamá, cuando hemos empezado a hablar sobre el tiempo y las ideas que lo rodean, me he dado cuenta de una parte importante. El tiempo siempre ha estado, siempre está y siempre estará.
    Correcto.
    ¿Qué nos hace pensar que el tiempo, en realidad, no se mueve, no viaja, sino que lo que hace es cuanto menos estar siempre parado?
    ¿Y esa idea de donde la sacas?
    Parto de la base del infinito. Pensémoslo bien, mamá. Si coges un reloj de arena y lo apoyas de forma horizontal, la arena no viaja de un espacio al otro. El tiempo se detiene, no viaja, se para. El tiempo, entonces, se convierte en el infinito. Es por eso que, si prestamos atención, el infinito no es un ocho horizontal sino, más bien, un reloj de arena puesto en sentido longitudinal para representar lo que nunca se acaba: el tiempo. No obstante, nunca se ha movido, nunca se mueve y nunca se moverá.

Artista: Nerea Delgado
    Es hermoso ver como mi propia hija me gana en razonamientos lógicos, deben de haberte enseñado muy bien en la escuela, hija mía.
    No mamá, lo que ha ocurrido ha sido más bien lo contrario. No he aprendido nada en la escuela. La inteligència, el razonamiento lógico, la sed de aprender sobre cualquier materia... Todo esto, todo esto sólo lo he podido aprender de la mejor maestra que me haya podido enseñar nunca.

    ¡Tú, mamá. Tú!


Una noche, la madre, soltera, besó en la frente a su hija antes de darle las buenas noches. Después, cerró la puerta suavemente y se fue a dormir feliz, pensando que, a pesar de no tener padre, los niños son y serán mucho más fuertes de lo que pensamos. Que no importa la composición familiar que haya en casa, sea de madre soltera o padre soltero, dos padres o dos madres o la tradicional madre y padre, siempre y cuando la educación parental o maternal sea la adecuada.

PD Como siempre, quiero dar las gracias a mi padre y a mi hermano por las correciones y, a Nerea Delgado por colaborar con su arte.