dimecres, 29 d’abril del 2015

LA GUERRA DE L’OCEÀ DE GEL (Below in english / Abajo en castellano)



            Les baixes temperatures provocaven que l’oceà apareguera quasi congelat. Feia tant de fred que, fins i tot, eixia vapor de la superfície de l’aigua salada. El galió de l’armada es desplaçava ràpid, tot i que tenia 1,5 litres de capacitat. Els oficials desconexien que hi havia dos embarcacions pirates que s’endinsaven vers el blau de l’oceà en direcció al galió. L’atrac esdevenia imminent. Els pirates feien olor a melicotó i maduixa.

Quan el guaita s’adonà, avisà ràpidament el capità del galió el qual ordenà immediatament armar els 16 canons d’estribord i els 16 de babord. Els pirates disposaven d’un vaixell suïcida que llançaren a perdre contra la nau sense pensar-s’ho dues vegades. La meitat de la tripulació no pogué sobreviure a l’aürt. Tan forta fou l’envestida què l’embarcació militar romangué mig destrossada. La resta de militars s’enfrontaren als pirates amb molt de coratge i poc d’èxit. El gel s’escampava per tot arreu i el vapor circumdava enormes icebergs d’escuma blava amb olor a xocolata. L’altra meitat del galió, tot i tripulació, s’enfonsà cap a les profunditats de la mar oceana sense remei.

La batalla havia finalitzat per als militars però no per als pirates del xampú. No s’esperaven la inesperada visita del monstre groc de l’oceà. L’animaló era conegut com l’ànec de bec roig. Quan feia nyec nyec ressonava per tota l’aigua. Causava tant temor i tanta paor que infonia el pànic a aquells pirates capaços de destruir grossos vaixells militars. El monstre aparegué i els pirates foren un mos rosegat per aquella bèstia salvatge que no dubtà en menjar-se, fins i tot, l’arbre major de plàstic que la nau pirata enarborava. 

L’ànec decidí fer una sonadeta per a digerir correctament el menjar. De sobte, un míssil aparegué en un tres i no res. El monstre, desorientat, intentà fugir, però no ho aconseguí i desaparegué aigês avall abatut per l’impacte del míssil sobre el seu cos. D’on venia aquell projectil? De la profunditat de l’oceà. Un submarí de color verd, de forma esponjosa, navegava per sota l’aigua sense que ningú no l’haguera notat. La tripulació havia assolit l’objectiu de derrotar l’enemic. Havien aconseguit la victòria i havien entrat a saco per a repartir-se els tresors de l’armada i dels pirates. De rebot, havien descobert el cau natural de l’ànec de bec roig. El submarí soltava el llast i ascendia cap a la superfície...

     Epiii!!!
     Sí, mamà!
     El sopar està a punt!
     D’acord, ara baixe!

Epifania llevà el tap de la banyera i l’aigua començà a esgolar-se per la canonada junt amb el sabó i l’escuma, mentre el vapor d’aigua calenta inundava l’habitació d’humitat i d’una boirina un tant espessa. S’aixugà amb una tovallola, es posà el batí per a baixar les escales i baixà a sopar. Entrant a la saleta, la mare, que tenia la tele encesa, canvià de canal per a escoltar les notícies:

     El ministre d’Educació i Cultura ha decidit eliminar les assignatures de plàstica i música perquè, diu, «distreuen la ment dels xiquets».




THE BATTLE OF THE ICY OCEAN

The ocean seemed to be almost frozen due to the low temperatures. It was so cold that even vapour came out to the surface of the salty water. The galleon of the army was moving fast even if it was only able to contain 1.5 litres. What officers did not know was that there were two pirate boats that were sailing into the ocean trying to reach the galleon. The boarding was imminent even if the pirates were stinking of peaches and strawberries.

When the guard realised about that, he let the captain know about it immediately and he ordered to load the 16 cannons of starboard and port side. On the other hand, the pirates had one suicidal boat which they launched directly to the galleon without even thinking about it. Half of the crew could not survive due to the fact that the military boat was destroyed. The rest of the military tried to fight against the pirates without success. The gel was spreading around the water and the steam was helping the ocean to create enormous icebergs of foam with chocolate smell. That made the other half of the galleon and also the crew sink into the depth of the ocean without having the chance of avoiding it. 

The battle was finished for the military but not for the pirates of the shampoo. They did not expect at all the unexpected visit of the famous yellow monster of those oceans. It was known as the duck with the red beak and when it made its own quack sound, which was able to be heard by the entire ocean, causing fear and terror even to those kind of pirates who were brave enough to steal army galleons. The monster appeared and the pirates were eaten by this giant monster. 

The duck decided to take a nap in order to make it easier to digest in a good way the food it had eaten but, suddenly, a missile appeared. The monster, who was disoriented, tried to escape but it did not achieve a safe place and finally it disappeared due to the total impact of a missile on its body. Where did the missiles come from? They came from the depth of the ocean. A green and fluffy submarine was roaming through the depth with nobody realising of its presence. The submarine achieved the goals it purposed. Suddenly, while it was ascending…

-          Epiii!
-          Tell me, mum!
-          Dinner is ready!
-          Ok, I’m coming!

Epifana took the plug of the bathtub and then the soap and the foam started descending through the pipe mixed with the water and following it while the steam of hot water was spreading all around the room. Then she dried herself with a towel and wore a dressing gown in order to go downstairs and have dinner. Once in the leaving room, the mother, who had switched the television on, changed the channel looking for the news:

-          The Minister of Education and Culture, Wert, has decided to eliminate subjects such as  arts and music because according to him “they distract kind’s mind”.


LA BATALLA DEL OCÉANO DE HIELO

Las bajas temperaturas hacían que el océano apareciese casi congelado. Hacía tanto frío que incluso salía vapor de la superficie del agua salada. El galeón de la armada se movía rápido, aun siendo/teniendo de 1.5 litros de capacidad. Lo que no sabían los oficiales era que había dos barcazas pirata que se adentraban en el océano, con dirección al galeón. El atraco era inminente, aunque los piratas hacían olor a melocotón y fresa.

Cuando el vigilante se dio cuenta, avisó rápidamente al capitán del barco y este se dispuso a dar órdenes para armar los 16 cañones de estribor y de babor. Por otra parte, los piratas disponían de un barco suicida que sacrificaron sin pensárselo dos veces contra el galeón. La mitad de la tripulación no pudo sobrevivir debido a que la embarcación militar quedó medio destrozada. Los militares restantes hicieron frente a los piratas como pudieron, sin éxito. El gel se esparcía por todo el agua y el vapor hacía que se creasen icebergs enormes de espuma con olor a chocolate. Eso hizo que la otra mitad del galeón, tripulación incluida, se hundiese hacia las profundidades del océano sin poder evitarlo.

La batalla había finalizado para los militares pero no para los piratas del champú, que no se esperaban para nada la inesperada visita del famoso monstruo amarillo de aquellos océanos. Era conocido como el pato de pico rojo y cuando hacía ñec-ñec resonaba por todas las aguas, causando temor y pavor incluso a aquellos piratas que destrozaban grandes galeones militares. El monstruo apareció y se comió a los piratas, tras lo que no dudó en comerse hasta el palo mayor de plástico que el barco pirata tenía.

El pato decidió ir a dormir un poco para hacer la digestión correctamente, pero, de repente, un misil apareció de la nada. El monstruo, desorientado, intentó huir, pero no lo consiguió y, finalmente, desapareció debido al impacto total de un misil en su cuerpo. ¿De dónde venían los misiles? De las profundidades del océano. Un submarino de color verde y forma esponjosa vagaba por las profundidades sin que nadie se hubiese percatado. El submarino había conseguido lo que quería, que se derrotasen entre ellos para conseguir la victoria, quedarse con todos los tesoros de la armada y de los piratas y haber descubierto el hábitat natural del pato de pico rojo. De repente, mientras el submarino soltaba lastres y ascendía hacia la superficie…

-          ¡Epiii!
-          ¡Sí, mamá!
-          ¡La cena está lista!
-          ¡De acuerdo, ahora bajo!

Epifanía quitó el tapón de la bañera y el agua empezó a bajar por la tubería junto con el jabón y la espuma, mientras el vapor de agua caliente inundaba la habitación de humedad y una niebla un tanto espesa. Acto seguido se secó con una toalla y se puso el batín para bajar las escaleras e ir a cenar. Una vez entró en la salita, la madre, que tenía la tele encendida, cambió de canal para escuchar las noticias:

-          El ministro de educación y cultura, Wert, ha decidido eliminar las asignaturas de plástica y música ya que, según él, “distraen la mente de los niños”.