Vaig a
contar-vos un secret. M'he despertat i així ho he decidit. No, en realitat no
m'he despertat, ja era despert, és només que no puc dormir. Però tranquils, ho
faré. D'ací a unes poques línies, descobrireu el secret.
De
vegades m'envolte de móns de fantasies il·limitades que mai ningú podrà imaginar. Me les invente pel camí, quan somie o quan crec que
ho faig, somiar, dic. De vegades, em costa determinar si un dorm o fa veure que
dorm. Com diferenciar el somni de la vigília? No ho sé. Tampoc Descartes ho
sabia. De fet, no sé ni si era Descartes qui plantejà el dilema o si tan sols descrigué
un mètode per a demostrar l'existència de Déu i la veritat.
Em
presente, sóc Vicent i vinc de Serraga, un poblet allunyat de la civilització
comuna i moderna. Avui no he pogut dormir i, llavors, m’he dedicat a escriure
allò que em venia a la imaginació. Directament. Pensava contar-vos el secret,
però, això, amics meus, vindrà més tard. Amb el temps. Heu imaginat mai que éreu
el protagonista d'una historieta del gènere steampunk
dirigida per, diguem-ne un a l'atzar, Jean-Pierre Jeunet? No? Jo sí. I la
història tracta d'un xic alt i guapot, com jo, que coneix l'amor de la seua
vida... Això mai, perquè no és una història d'amor. Però hi ha màquines xules i
divertides, que fan un munt de soroll la
meitat de les quals no serveixen per a res. Hi ha una màquina que, literalment,
no fa res. Prems un botó i no passa absolutament res. He pensat que pot ser li
falten les piles. Ho he comprovat i no n'usa, així que no pot ser. Els
mecanismes que té funcionen sols, és un autòmat.
Diguem
per cas que vos parle d'una metàfora de la vida. Que l’autòmat és la vida. Que
els mecanismes són les persones que coneixes, el planeta i l'Univers i que el
botó, eixe simple botó que en teoria engega la màquina, l'autòmat, la vida, ets
tu. Que ve algú i et prem per què la teua vida comence a funcionar. Simplement,
que no vas, que no arranques. Que no fun-ci-o-nes, col·lega!
Llàstima,
perquè tenies uns plans meravellosos, però, sincerament, no es faran realitat.
Aleshores, què et cal per a funcionar? Doncs, això mateix, el secret. De quin
secret parlem? Ara, ara, no patiu, que vindrà de seguida. Estàs desbaratat,
penses. Però, una persona pot estar desbaratada? Bé, si no funciona... sí. O
no? Total, que entre engranatges, ferralla, cadenes i un botó que no val per a
res, t'has fet un embolic que ni tu te'l treus del cap.
Ah! Es
veu que la màquina, a part del botó, té un pany. Deu ser això, doncs, que falta
la clau. A veure si estem pegant-li voltes al nano, imaginem coses insòlites i
resulta més fàcil del que pensàvem. La clau de la màquina, de l'autòmat, és a
dir, de la vida, és petitona, però canvia els punts de vista fins i tot d’un
cec. I, quan trobes la clau, allí, amagada dins d’una caixeta que fa segles que
no obris, t'adones que han passat moltes hores durant tot aquell temps en què
no podies dormir. I la veritat és que tu només vols saber quin és el secret per
a trobar la caixa que dóna accés a la clau que farà que l'autòmat, la vida, la
teua vida, torne a funcionar.
Que
quin és el secret? Vos el contaré un altre dia, que ara és massa tard. Apa, a
fer nona, bona nit!
Vicent
THE SECRET OF YOUR LIFE
I'm
gonna tell you the secret. I’ve woken up and made up my mind straightaway. Well
that's not true, I have actually not woken up, I was already awaken, it's only
that I cannot sleep. But don't worry, I will do it – in a few lines, you will
find the secret.
Sometimes
I wrap up myself with unlimited fantasy worlds that no one could ever imagine.
I make them up on the way, when I dream, or when I believe I'm doing so. To
dream, I mean. Because, sometimes, it's a bit difficult to determine whether someone
is sleeping or pretends to be sleeping.
How to differentiate between sleep and wakefulness? I don't know. Neither did Descartes.
In fact, I don't even know if it was Descartes who set out the dilemma or if he
only wrote a method to demonstrate the existence of God and the truth.
Let me
introduce myself, I'm Vicent and I come from Serraga, a little town far from
common and modern civilization. And today, it seems like I cannot sleep. And, when
this happens, I usually write whatever comes to my mind. Straightaway. And I
was thinking about telling you the secret, but, that, my friends, will come
later. With time. Have you ever imagined that you were the main character of a
little steampunk story directed by, let's say randomly, Jean-Pierre Jeunet? Have
you not? I have. And the story is about a tall and handsome guy, like me, who
meets the love of his life... never, because it's not a love story. But there
are fancy and funny machines that make lots of noise but half of them are
useless. Actually, there's one machine that literally does nothing. You press the
button and absolutely nothing happens. I thought that maybe it has no
batteries. But I’ve checked it and it doesn't need any, so it cannot be that. In
fact, the mechanisms that it has work all alone, since it's an automaton.
Let's say that I'm talking about a metaphor of
life. The automat is, itself, life. The mechanisms are the people you know, the
planet and the whole Universe. And the button, that simple button that in
theory starts the machine, the automaton, the life, it's you. So someone comes
and presses you so your life starts working. Simply, you don't start, you don't
switch off. You don't work, my friend.
It's a
pity because you had marvellous plans, but they will not come true. So, what
are you missing, to start working? That's it, the secret. Which one is it? Now,
now, don't worry, it will come. You're broken, you think. But, can a person be
broken? Well, if it doesn't work, yes, can it not? So, between mechanisms,
junk, chains and a button that it's useless, you just made yourself such a mess
that you cannot get it out of your head.
Ah! It
seems like the machine, apart from the button, has a lock. Should be that,
then, that a key is missing. Maybe we are here just overthinking about lots of
imaginations and then it turns out to be easier than we thought. The key of the
machine, of the automaton, that is, of life, is small, but it changes the point
of view of even a blind person. And, when you find it, there, hidden inside a
little box that it's been ages since you last opened it, you realize that
during all this time when you couldn't sleep, it's been such a long time and
you only want to know which is the secret to find the box that grants access to
the key that will make the automaton, the life, your life, work again.
What is
the secret you ask? I will tell you another day, today it's too late. Ok, time
to sleep, good night!
Vicent
El secreto de tu vida
Voy a contaros un secreto. Me he despertado y
lo he decidido. No, verdaderamente no me he despertado, ya estaba despierto,
solamente es que no puedo dormir. Tranquilos, que lo haré. Dentro de unas pocas
líneas, descubriréis el secreto.
A veces me rodeo de mundos fantásticos ilimitados
que nunca jamás nadie podría imaginar. Me los invento por el camino, cuando
sueño o cuando creo que lo hago, soñar, digo. A veces, me cuesta determinar si
uno duerme o hace ver que duerme. ¿Como diferenciar el sueño del insomnio? No
lo sé. Tampoco Descartes lo sabía. De hecho, no sé ni si era Descartes quien
planteó el dilema o si tan solo describió un método para demostrar la
existencia de Dios y la verdad.
Me presento, soy Vicent y vengo de Serraga, un pueblo
alejado de la civilización común y moderna. Como hoy no he podido dormir, me he
dedicado a escribir lo que me venía a la imaginación. Directamente. Pensaba
contaros el secreto, sin embargo, esto, amigos míos, vendrá más tarde. Con
tiempo. Alguna vez habéis imaginado que erais el protagonista de una historieta
del género steampunk dirigida por,
digamos un autor al azar, Jean-Pierre Jeunet? ¿No? Yo sí. Y la historia trata
de un chico alto y guapote, como yo, que conoce el amor de su vida... Eso
nunca, porque no se trata de una historia de amor. Hay máquinas graciosas y
divertidas, que hacen mucho ruido, pero la mitad no sirven para nada. Hay
una máquina que, literalmente, no hace nada. Aprietas un botón y no pasa
absolutamente nada. He pensado que quizá le falten las pilas. Lo he comprobado
y no las utiliza, así que no puede ser. Los mecanismos que tiene funcionan
solos, es un autómata.
Digamos que os hablo de una metáfora de la
vida. Que el autómata es la vida misma. Que los mecanismos son las personas que
conoces, el planeta y el Universo y que el botón, ese simple botón que en
teoría pone en marcha la máquina, el autómata, la vida, eres tú. Que viene
alguien y te presiona para que tu vida empiece a funcionar. Simplemente, no vas,
no arrancas, no te pones en marcha. Que no fun-cio-nas, tronco!!!
Una pena, porque tenías planes maravillosos,
sin embargo, francamente, no se harán realidad. Entonces, ¿qué necesitas para
funcionar? Pues, eso mismo, el secreto. ¿De qué secreto hablamos? Un momento,
un momento, no sufráis, que os lo diré en seguida. Estás roto, piensas. Sin
embargo, ¿puede una persona estar rota? Bueno, si no funciona... sí. ¿O no?
Total, que entre engranajes, chatarra, cadenas y un botón que no sirve para
nada, te has hecho tal lío que ni tú te lo sacas de la cabeza.
¡Ah! Parece ser que la máquina, en la parte del
botón, tiene una cerradura. Debe ser eso, pues, que necesitas la llave. A ver
si estamos dándole vueltas a la cabeza, imaginando cosas insólitas y resulta
más fácil de lo que pensábamos. La llave de la máquina, del autómata, es decir,
de la vida, es minúscula, pero cambia los puntos de vista incluso los de un ciego.
Y cuando encuentras la llave, escondida dentro de un estuche que hace tiempo
que no abres, adviertes que han pasado muchas horas durante el tiempo que no
podías dormir. Y la verdad sea dicha, tú solo querías saber cuál era el secreto
para encontrar la caja que da acceso a la llave que hará que el autómata, la
vida, tu vida, vuelva a funcionar.
¿Que cuál era el secreto? Eso os lo contaré
otro día, que ahora es demasiado tarde. Hala, a dormir, ¡Buenas noches!
Vicent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada