No és per tenir unes ganes exagerades, tampoc per
voler abandonar-ho tot i fer una vida nova, determinada. No parlem de l’esperit
aventurer, ni tan sols de què m’agradaria viure ací per sempre. Són les
experiències viscudes les que m’han impulsat a anar-me’n del meu país, a fugir
de qualsevol tirania política, almenys que entenga, a llevar-me del cap que al
poble li és igual que roben i estafen o que deixen morir legalment els malalts
per tractaments que no poden pagar. També em serveix que vulguen fer fóra
milers de professors o que vulguen traure’s de damunt la gent intel·ligent, si
més no, la que més fa perquè les coses canvien o que concedisquen subvencions a
col·legis concertats i fins i tot privats mentre retallen l’ensenyament públic
cada vegada més, encara que el sostre caiga o els estudiants passen fred.
Darrere d’aquest viatge rumb a un canvi de vida, deixe enrere una gran família,
si no en nombre sí en qualitat, desenes d’amics i una xica molt guapa. Dol? Per
descomptat. No m’agrada, però, parlar d’aquests temes i preferisc deixar-los
per a la intimitat.
 |
| Un petit llac al parc del barri |
Vull remarcar ací un grup que m’ha marcat
certament. A vosaltres, Assemblea Interuniversitària de València, us he de
dirigir unes paraules perquè la vostra lluita no cesse. Seguiu, no pareu, no
descanseu, no us ho deixeu, ni tan sols s’ho heu de plantejar, heu, hem, fet
tot el possible, i més, i heu aconseguit moltíssimes coses, i les que estan per
arribar. Féu difusió, que les estudiants us coneguen i que s’apunten, quantes
més en sigueu, millor. Aquest últim any ha sigut un any profitós, hem
aconseguit diversos objectius, encara que els dies de vaga el matí sol eixir
una mica desastre, ho he de reconèixer, heu de seguir plantejant iniciatives
per fer que no puguen amb vosaltres, perquè aplegarà el dia que no podran. Per quina raó insistisc tant per a què no
abandoneu? Mireu, si el dia de la benvinguda als estudiants de la UV ja féreu
una acció i, segons entenc, abans d’arribar, ja hi havia un munt de lleteres,
és que la cosa va bé. No us van deixar entrar i seguiren amb la mania
d’identificar el personal. Una cosa està clara, per a ser el primer acte del
curs, amb tanta policia, tanta identificació i tanta hòstia... US TENEN POR! I
per això, vosaltres, no us ho podeu deixar, heu d’anar a més. D’altra banda,
tots sabem que enguany el curs promet i molt, així que persistiu en l’acció.
Açò és un lloc guai, encara no l’he vist massa,
però les vistes prometen. Podria passejar pel parc del meu barri i fer voltes i
voltes, no em cansaria, és preciós. He trobat un lloc idoni on pensar i apuntar
les meues idees a la llibreta cordovesa. Si tot va bé, enguany serà un gran any
i és probable que aquest marque el meu futur tant personal com professional,
qui ho sap? M’espera una gran aventura!
 |
| El lloc per a pensar |
Ps Us deixe amb una frase del gran Evaristo Paramos, «De
l’Estat al poble és ordre, del poble a l’Estat és violència». Penseu-hi.
English
It’s not very much down to the
feeling of an exacerbated desire, or for the pursuit of a completely new life;
I’m not talking about the spirit of adventure either, since I’d like to stop
here forever. It’s all about a cluster of experiences I’ve been through what
have pushed me to go abroad, to escape from any politic tyranny, while people
of my home country do absolutely nothing against the corruption or the robbery
that politicians commit every day; they would not do anything even if the
government were to sort of legally kill us for treatments that we cannot pay.
Another reason why is because they want to fire thousands of teachers, or set
poor and intelligent people -who actually are making the greatest effort in
order to change this system- away from free education. A neat example of such a
case is the way they are drastically reducing the grants assigned to public
schools, whilst unreasonably increasing those ones for mixed schools
(public-private); and all this happening while there are public schools whose
roofs are falling down or the poor students are issuing serious problems of
cold illnesses.
|
| A little lake on the commune's park |
Behind this travel in
direction to a life’s change, I left a whole great family (not in number but
quality), dozens of friends and a really beautiful girl. It hurts? Sure. But
because I don’t like to talk about that and I prefer to leave that for myself,
I want to focus on a kind of group which it also marked me. To you guys,
Assemblea Interuniversitària de València, I have got to send some some words,
encouraging you all to keep fighting. Go on, don’t stop, don’t rest, don’t
leave the group, you don’t even have to ask yourself, you (and me) did all
possible things we could do and more, and you achieved lots of targets, and
there’s more coming, do diffusion, let the students know and join you, the more
the better. Last year was a good year, although strike’s mornings are usually a
bit of disaster, I have to admit, you must rise new initiatives for which they
can’t stop you, because there will be a day when they could not stop you. Why
am I so stubborn? Look, to me, there were many police vans the orientation days of the new students from UV, they identified you as usual they do with us, there's a clear point here... THEY ARE AFRAID! Therefore you cannot stop, you have to do more.
On the other hand, we all know that this year the course promises a lot, so you
can’t miss this opportunity.
Changing totally, this is a
cool place so far, I haven’t seen so much of it but it’s true that it feels
promising. I could walk and walk along the park near my home and I wouldn’t get
bored, it’s pretty beautiful. So I have unbeknownst found the perfect place to
think and write my ideas on the little book I bought when I visited Cordova. If
everything goes well, this year will be a great year and probably this will
mark my personal and professional future, who knows? I hope a great adventure!
|
| The place to think about my stuff |
PS: I’ll leave you with a
sentence of great Evaristo Paramos, “From the State to the town it’s an order,
from the town to the State it’s violence”. Think about it.
